Construeixen torres amb trossos de fulles amb l’objectiu d’aconseguir aliment, i el fan sense si més no coordinar-se.
La Vanguardia, 27 de Gener de 2019.
Les formigues del gènere Atta es coneixen com a formigues podadores o talladores de fulles i formen una de les societats animals més complexes que es coneixen. Les seves colònies poden excedir el milió d’individus i els seus esvelts cossos poden aconseguir fins a tres centímetres de longitud, que no és poc tenint en compte que estem parlant de formigues.
La dotzena d’espècies que pertanyen a aquest gènere viu en zones tropicals, on algunes d’elles es mengen. Construeixen llargues senderes per a alimentar-se valent-se de tècniques extremadament complexes, i ho fan sense rebre ordres d’un líder i sense tenir un pla definit, segons es desprèn d’un article científic publicat aquest mes de gener en la revista especialitzada Proceedings of the Royal Society B.
Elaborat per experts de la Northwestern University de Evantson (els Estats Units), el treball posa de manifest que, malgrat la complexitat de les estructures , les formigues no es comuniquen entre elles per a construir-les, perquè els n’hi ha prou amb les seves potes i mandíbules allargades per a agarrar-se a les vores de les fulles i anar així teixint llargues cadenes.
Acaben formant monticles que s’assemblen a campanes i que usen per a obtenir aliment o transferir materials des del sòl fins a les altures. Cada colònia és capaç de construir senderes de fins a tres quilòmetres de longitud i diversos metres d’altura invertint, de mitjana, 11.000 hores per a armar-los i mantenir-los.
Els resultats de l’article publicat ara podrien portar a replantejar com s’organitzen algunes comunitats d’insectes. I és que, fins avui, es pensava que comportaments col·lectius com aquest s’organitzaven a través de la comunicació directa o indirecta entre individus.
“Encara que molts milers d’individus contribueixen a la construcció d’aquestes infraestructures, no hi ha comunicació ni organització entre ells, perquè les senderes d’alimentació massiva són un subproducte de la conducta d’alimentació”, exposa en declaracions a l’agència France-*Presse (AFP) el principal autor de l’estudi, Thomas Bochynek, del departament d’enginyeria elèctrica i ciències de la computació de la Northwestern University.
Per a l’elaboració de l’estudi, els experts van monitorar les construccions d’una colònia de formigues en el laboratori i les van comparar amb les dels seus homòlegs en la naturalesa. Després van elaborar un model informàtic per a advertir com feien front a les dificultats sorgides durant la construcció dels monticles i van veure que els errors es repetien, alguna cosa que no ocorreria si les formigues es coordinessin.
Els investigadors apunten que les formigues no es comuniquen perquè així estalvien energia. Però és que, a més, no els fa falta, perquè estudis anteriors constaten que és la forma dels monticles que elaboren les formigues, més amples en la seva base, la qual cosa permet que distribueixin la seva massa corporal de forma eficaç i segura, arribant a aguantar fins a 750 vegades el seu pes total.
Més informació: Article científic de referència.