La UE, decidida a prohibir tres insecticides nocius per a les abelles
3 de Gener de 2018.
La Unió Europea acorrala als plaguicides neonicotinoides acusats del declivi dels pol·linitzadors, mentre referma la campanya promoguda per 80 entitats cíviques per eliminar-los.
La Comissió Europea es mostra decidida a donar nous passos per prohibir tres insecticides neonicotinoides altament tòxics per a les abelles. En les properes setmanes està prevista una reunió del seu comitè permanent que podria arraconar-los definitivament. Mentrestant, un total de 80 organitzacions europees han creat la Coalició per Salvar a les Abelles, formada per associacions d’apicultors, així com organitzacions ecologistes, d’agricultors i científics de la Unió Europea, per demanar la seva eliminació total.
Els neonicotinoides han estat assenyalats en diversos estudis de ser un dels factors clau en el declivi en les poblacions de les abelles. L’exposició continuada origina desorientació dels insectes pol·linitzadors, que es veuen incapaços de tornar als ruscs, amb el que baixa la producció de la mel, entre altres impactes ambientals.
Els neonicotinoides són els insecticides més àmpliament usats a tot el món i estan presents en el medi ambient terrestre i aquàtic. Utilitzats per combatre certes plagues, queden en les plantes, on són transportats a tots els seus òrgans, incloses les flors, la qual cosa provoca la contaminació del pol·len i el nèctar que liban les abelles.
Al desembre del 2013, la Comissió Europea ja va restringir l’ús de tres d’ells (imidacloprid, clotianidina i tiametoxam), de manera que estan prohibits en tots els cultius atractius per a les abelles (girasol, colza, ametllers…). No obstant això, hi ha importants excepcions, la qual cosa fa que els agricultors puguin tirar mà d’ells després de la floració, en els cereals d’hivern i en els hivernacles.
Quatre anys després de la prohibició parcial d’aquestes substàncies, nous descobriments científics confirmen que aquestes restriccions no són suficients. Per això, els passats dies 12 i 13 de desembre estava prevista una reunió a Brussel·les per discutir una proposta del comitè permanent de la Comissió Europea per ampliar les restriccions, de manera que només s’anava admetre el seu ús en els hivernacles permanents. No obstant això, la Coalició per Salvar a les Abelles va reclamar la prohibició total, en entendre que els hivernacles permanent són igualment un perill per a les abelles, ja que no estan tancats i tenen obertures per les quals poden entrar les abelles.
Davant el desacord originat, els representants de diversos països van sol·licitar que la reunió es retardés, tot esperant que l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) es pronunciï en un informe sobre la nova avaluació global d’aquests insecticides, llargament esperada.
Recolzen la prohibició
Un grup de països, capitaneados pel Regne Unit, Irlanda i França han assenyalat que recolzen una prohibició més estricta. França es mostra especialment activa i té previst la seva prohibició en el 2018, amb algunes excepcions, amb la vista posada en la total eliminació en el 2020.
Els insecticides neonicotinoides poden aplicar-se directament mitjançant fumigació als arbres fruiters i també s’empren, entre altres usos, en les llavors tractades o sistémicas, de manera que aquestes substàncies s’alliberen mentre creix la planta; no obstant això, en aquest procés són transportades a través del sistema vascular, amb el que arriba a les flors, al pol·len i al nèctar, on liban les abelles, que resulten així contaminades.
“La ciència és clara i contundent: els insecticides neonicotinoides són una gran amenaça per a les abelles i altres espècies. Les abelles no pot esperar”, assenyala Luis Ferreirim, responsable d’Agricultura de Greenpeace Espanya. “El Govern espanyol no té cap raó per no recolzar una prohibició”.
Altament tòxics
Al novembre de 2016, la EFSA va confirmar que aquests neonicotinoides són altament tòxics per a les abelles, els borinots i les abelles solitàries, encara que va assenyalar que encara existeixen llacunes en les dades que impedeixen una avaluació de riscos adequada, en particular per a les abelles silvestres.
La EFSA a més va advertir que les abelles podrien estar exposades als neonicotinoides no solament a les zones de cultivom (aquests insecticides es disseminen ràpidament en el medi ambient) sinó també contaminant les flors silvestres.
Diversos efectes
Els seus efectes aguts poden provocar la mortalitat de les seves poblacions, mentre que les exposició continuada provoca trastorns “subletales”. Aquests últims no causen la mort immediata de l’insecte, però sí provoquen trastorns cognitius; o pèrdua de memòria –aquests recol·lectors que obliden el camí de retorn al rusc–, així com una disminució de la immunitat, una major vulnerabilitat a certs patògens o un col·lapse en la capacitat de reproducció de les poblacions.
Actualment, les proves de seguretat d’aquests plaguicides se centren a avaluar els riscos d’exposició aguda a una abella aïllada. No obstant això, recents estudis han alertat sobre el fet que la contaminació generalitzada de terres agrícoles pot derivar en una crònica de colònies senceres.
Presents a tot el món
El 75% de totes les mostres de mel d’abella que es comercialitzen al món presenten almenys un insecticida neonicotinoide. Així ho indica un estudi publicat en la revista Science el passat mes d’octubre. En aquesta avaluació de l’exposició que sofreixen els insectes pol·linitzadors es van analitzar 198 mostres de mel recollides a tot el món i en elles es va buscar la contaminació causada per cinc d’aquestes substàncies.
L’estudi va concloure que el 45% de les mostres contenien entre dues i cinc d’aquests compostos neonicotinoides, i que el 10% albergava 4 o 5. “Els nostres resultats confirmen l’exposició de les abelles als neonicotinoides en la seva alimentació de llarg a llarg de tothom”, va explicar el grup d’investigadors, que encapçala Edward Mitchell, de la Universitat de Neuchâtel. Les concentracions detectades es van situar, no obstant això, per sota dels nivells dels residus màxims autoritzats per al consum humà.