La Processionària del Pi 

Identificació de la Processionària del pi 

La processionària del pi o Thaumetopoea pityocampa Schiff és un lepidòpter defoliador que s’alimenta de fulles dels pins i altres coníferes. El seu cicle passa per una fase larvària, fase crisàlide i fase adulta. Les papallones apareixen a l’estiu i realitzen la posada a la fi d’aquest període. Uns 30 o 40 dies després emergeixen les larves que s’alimenten del pi, de nit, durant tardor i hivern, agrupant-se en borses de seda per protegir-se del fred.

• 

• 

• 

Abunda en els boscos de pins d’Europa del Sud i central, on és una plaga molt estesa. A més dels pins, habita també en cedres i avets. Les erugues (fase de larva) estan cobertes de pèls urticants que es desprenen i suren en l’aire, per la qual cosa poden provocar irritació en oïdes, nas i gola en els éssers humans, així com intenses reaccions al·lèrgiques. En animals domèstics, per exemple, animals curiosos com els cadells de gos (els gats són més cauts), són perilloses les erugues de la Processionària del pi en xuclar o tocar aquesta filera en moviment o a través d’un niu que hagi caigut, ja que conté pèls urticants. Símptomes: inflamació de llavis, boca i cap en general. L’animal intenta gratar-se, bavejant exageradament. Consultar amb el veterinari.

Prevenció i control

El principal mètode de lluita biològica, potser la més efectiva considerant efectivitat/esforço, consisteix en la utilització de feromones per capturar en paranys als mascles adults reduint les possibilitats de còpules. En capturar sol mascles els paranys són solament eficaços amb densitats poblacionals baixes. S’utilitzen també per avaluar nivells poblacionals d’adults. Durant els mesos en els quals l’eruga descendeix en processons dels pins (si l’hivern és fred: febrer-abril; si l’hivern és més suau: gener-març) i especialment en dies de vent, és preferible que no passegi per pinedes infestades per processionària i que tampoc ho facin les seves mascotes (per exemple, gossos).